3. PARTS D’UN TEATRE PATI DE BUTAQUES, LLOTGES, VESTÍBUL TORRE DE TRAMOIA: TELER ESCENARI FOSSAR Tot l’edifici està dissenyat per establir una relació “públic-escena”: la visibilitat i audició des de tots els punts de la sala
5. PLATEA LLOTJA Llotja: Qualsevol de les divisions d’una sala d’espectacles amb seients per a un cert nombre de persones. Platea: pati de butaques m. Planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors.
6. Vestíbul Sala situada a l’entrada d’un teatre en què es reuneixen els espectadors durant l’entreacte.
10. TORRE DE TRAMOIA Espai diàfan entre el terra del contrafossar i la coberta o sostre de l’escenari o espai escènic. Unit directament al pati de butaques, balcons, galeries i accessos per l’ARC D’EMBOCADURA. La seva alçada és superior a la de la sala. La finalitat del torre és amagar al públic els elements escenogràfics, telons, equips d’il·luminació i de so. Té una alçada igual al doble de l’embocadura. Per dalt el TELER i per a baix el FOSSAR o CONTRAFOSSAR. A la Torre de Tramoia hi ha les estructures necessàries per a suportar tots els mecanismes d’elevació de pesos i les seves GALERIES DE TREBALL. Torre de Tramoia és la part de l’edifici que dóna servei tècnic directe a l’escena. Actualment part del servei tècnic es situa al final del pati de butaques: cabines d’il·luminació, so, audiovisuals i algunes estructures als balcons del públic per a la il·luminació frontal i el so.
12. ESPAI ESCÈNIC Espai tridimensional on es desenvolupa l’escena. Delimitat per l’arc d’embocadura (alt i ample) i el fons de l’escenari
13. ARC D’EMBOCADURA ARC D’EMBOCADURA o BOCA DE L’ESCENARI o ARC DE PROSCENI: obertura de l’escenari al públic. Al teatre a la italiana la Boca forma una paret imaginària que en la convenció teatral s’anomena “QUARTA PARET” que separa el públic amb l’escena. L’ARC DE PROSCENI està decorat d’acord amb la sala, emmarca l’escena i allotja el TELÓ DE BOCA. A la fitxa tècnica del teatre hi ha d’aparèixer les mides d’ample i alt de boca. Les màximes permeses per l’arc d’embocadura, i les mínimes regulables pel BAMBOLINÓ i els ARLEQUINS.
14.
15. Teló de boca segonsdecoració general del teatre.Bambolinó i Arlequins Tallaferro: Teló de ferro que es baixa perquè el foc no es propagui de l’escenari a la sala i viceversa.
21. Característiques del terrad’unescenari CARACTERÍSTIQUES DEL TERRA DE L’ESCENARI: Terra de fusta (normalment pi massís, dur flexible): no conglomerat (pesa i poc resistent), ni parket (no es pot clavar i poc resistent). Terra a nivell: els decorats es construeixen en angle recte amb el terra. SI es vol inclinat s’encarrega a l’escenògraf). Vernís fosc i mat per als reflexes de la llum. Construcció del terra de l’escenari en blocs practicables per a que hi puguin aparèixer/desaparèixer persones i objectes anomenat ESCOTILLÓ Si hi ha fossar: amb cobertura.
23. Draperia BAMBOLINA: elements horitzontals que permeten aforar tots els objectes que es troben al teler. Van de costat a costat i són més amples que l’embocadura. CAMETA: elements verticals per a aforar els costats. Més alts que l’embocadura. De vegades la primera cameta està armada sobre un bastidor (Arlequí). TELÓ DE FONS: últim teló que tapa la paret del fons del fons.
24. Aforament AFORAR: ocultar al públic les parts del teatre que no volem mostrar mitjançant elements escenogràfics
25. Cambra negra Els elements escenogràfics més senzills són els que formen la CAMBRA NEGRA (Bambolines, cametes i teló de fons) confeccionat en tela negra opaca i mat. Cambra de cortines de color negre que s’utilitza principalment per a fer neutre un espai escènic i poder treballar amb la il·luminació sense cap tipus de reflex.
26. Cambra negra CARRERS: distància horitzontal entre un costat i l’altre de l’escenari. Numerats segons les bambolines.
27. FOSSAR Just sota el nivell “0”. En el fossar s’hi troba l’estructura que suporta l’escenari. Ha de permetre col·locar-hi màquines d’elevació, com plataformes hidràuliques. Pot tenir un contrafossar sota
28. TELER Tota la zona de la torre de tramoia que queda sobre l’arc d’embocadura. En el teler s’hi amaguen els telons, les barres pels focus, decorats. L’alçada del teler= alçada embocadura x 2 + 2,5 m. Sobre la pinta per a poder-hi treballar. El teler està dividit en dues zones: pinta i galeries.
29. PINTA Entramat d’estructura de bigues de ferro (abans de fusta) que suporten el pes de tots els elements que s’hi pengen. Ocupa tot l’ample de l’escenari i tota la profunditat. Composat per bigues paral·leles a l’embocadura (“italiana”) o perpendiculars (“anglesa”). Separades entre sí per les “carreres de la pinta” (8cm. Aprox.) A cada biga li correspon un joc de politges o carrets ambla seva vara. Podem dir que cada teatre té X vares. Els decorats i els focus s’eleven amb un complicat sistema de contrapesats.
30. GALERIES Balconades a les tres parets que rodegen l’escenari (menys a la paret de l’embocadura). Poden haver-n’hi des de 1-8 nivells. Normalment hi ha 3 tipus de galeries: Galeria d’elèctrics: Situada sobre l’embocadura. Per a penjar-hi els focus (contrallums i laterals). Poden estar electrificades per connectar-hi els focus tot al llarg. Galeria de tir: per a la maquinària o tramoia. Sobre la galeria d’elèctrics Galeria de càrrega: per a fixar-hi els contrapesos.
